Reprenc el parmar endorion!! Ja feia molt quue no escribia, hi a partir d'ara ja podre publicar més sobint. Percert, tan sols queden 6 dies per Sant Jordi, el millor dia de l'any (serà per que puc comprar tots els llibres que vulgui...........xD)

Dons per avui i començar bé de nou, posaré unes quentes recomanacios per a aquest dia 23:

En pimer lloc, i com no podia ser diferent: El hobbit i el senyor dels anells de J.R.R. Tolkien ;)
en segon lloc: Kadingir, el ceptre de zink, de Joan llongueras i Merçe masnou, llibre que té un magnific forum al quak ningu escriu ¬¬ aqui

En tercer lloc, Crepusculo i Luna nueva, una inolblidable historia d'amor amb vampirs inclosos ^^

I per últim el ocaso de los druidas, novela histporica que tot i que no la he llegit pinta meravellosa.

Fins aqui es tot, apa déu!

Holes!!!

Avui vaig amb moltes presses axi que deixu sols una obra dart peque admireu!

Q es wapa??? XD ^^

Aiya!

L'altre dia, va ser el 115º aniversari d'una persona molt especial, la persona a la que admiro més, el meu idol, Jonh Ronald Reuel Tolkien. Ja se que es tart, fou el 3 de gener, que ja es mort desde fa molt temps, que si es volta per la xarxa s'en troben a mils, d'homenatges a ell, i que el meu, de segur,que no destacarà ni en bell, ni en llegit, Tan sols li dedico una entrada a el meu blog, regal molt humil, pero de tot cor li voldria dir que gràcies. Gràcies per poseïr una imaginació tan gran. Gràcies per ensenyar-me que no senpre el més fort, bell, ric, es el millor. Gràcies per fer saber, que no tot or es cosa que lluu, ni que tot el que lluu es or. Gracies per escriu-re, per compartir amb tothom, un gran tresor, quelcom no massa preuat per alguns, però que a d'altres, ens ha ajudat, ens ha animat, ens ha divertit i ens ha fet creixer, les teves marevelloses històries. Gracies per ser un gran home, per lluitar fins a la fi pel que vareu estimar, per protegir a la natura i per fer el que vau fer. Simplement, GRÀCIES PER TOT! Per molts anys, profesor Tolkien! Que sapigues, que encara et recordem, en aquest pais llunyà, enllà del mar!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9BqsUUjUKw0[/youtube]

Ja se que fa 2 minuts que he escrit altre cop, però, m'agradaria homenatjar a tots els meus amics de l'Escola Sant Gabriel. Són únics, no els olblidaré mai!

Sobretot, a la Claudieta que era la meva millor amiga, ets fantàstica!

I a la Janis, que és meravellosa!

I a la Marta, que és única, i per sempre seran al meu cap les pel·licules de Harry Potter!

I al Gerard, que va marxar el mateix any que jo, Visca Catalunya liure!

I al Sergio el millor tenista que ha tingut mai Catalunya

I al Toni, un "tiu" genial

I a la Judit, fantàstica tenista i molt sinpàtica

I al Fidel, el noi més llest que conec.

I a l'Oscar, harry potter's fan nº one

I al Dani B. Vicentitoooo 4e

I al joan, ---mister Dodo a la vista---- =P

I a l'Helena la més moderna de la classe ( i tmb mol sinpàtica xD)

I al Ferran ---- Gran Ferry's----

I a la Lorena, que va ser la meva millor amiga, la més bona tia que conec

I al Jordi A. El més sinpàtic que existeix

I a tota la resta de la classe, els meus amics i companys. Us Keru muxu!!

Sou kollunuts!!!!

Lindele!!!

Lindelë!!!! (música) avui només puc pensar en aquesta paraula!! Demà l'Anna oferirà un concert!!! incredible!!!!! en tinc unes ganes........... Avui he tingut un greu problema: se m'havia esborrat la barra de tareas (o barra de feines, en català, si us plau!) I creia que era un virus!!! Però a la fi s'ha arreglat tot, ho he fet jo sola!!! (que creguda que sóc, oi???) Sinserament ni escriu-re al blog no em treu la dèria casual de la música, per tant avui tan sols posaré la lletra de les meves cançons predilectes: La costa del silenció, Feanor (que es pot escoltar a www.galadhrim.org ), galadhrim, biside the fire d'anois (que també es pot escoltara www.anois.info) i per avui ja està, si sóc molt rata, de biblioteca a més! La costa del silencio ----- by El mägo de Oz El mar escupí­a un lamento tan tenue que nadie lo oyó. Un dolor de tan adentro que toda una costa murió. Llora lamentos la nube que enfermó y escribe espantos en la arena el dolor. Arrulla el miedo a un delfí­n que bebió de un agua negra, su suerte emigró .Ven, quiero oí­r tu voz, y, si aún nos queda amor ,impidamos que esto muera .Ven, pues en tu interior está la solución,de salvar lo bello que queda. Donde se acomoda la usura nacen la ambición y el poder, y este germina en la tierra, que agoniza por interés. Y una gaviota cuentan que decidió en acto suicida inmolarse en el sol .Rí­e desprecios un barco que encalló, y se desangra en su lecho: LA MAR! Ven, quiero oí­r tu voz, y, si aún nos queda amor, impidamos que esto muera. Ven, pues en tu interiorestá la solución ,de salvar lo bello que queda. Hagamos una revolución que nuestro lí­der sea el sol, y nuestro ejércitosean mariposas. Por bandera otro amanecer y por conquista comprender que hay que cambiarlas espadas por rosas .Mientras te quede aliento ve a buscar con el viento ayuda, pues apenas queda tiempo... Mientras te quede aliento ve a buscar con el viento ayuda, pues apenas queda tiempo... Ven, quiero oí­r tu voz,y, si aún nos queda amor, impidamos que esto muera. Ven, pues en tu interiorestá la solución, de salvar lo bello que queda. Feanor ------ by Galadhrim Fire and Water, Darkness and rain He's made the most precious jewels of the reign Knowledge in mind, steel in his arm Son of the king, first elven-shed-blood In Aman the fair, the Valar betrayed Brought pain and dispair, denied the old faith His brother he dared, but pardon he shared' Fore sun and the moon rose up in the air We sing the tale of the ancient lost days When stars of the sky shone bright in his eyes When Feanor left the land where he did dwell The Dark Lord deceived him and then broke the Spell Cold wind and darkness, unsufferable hate He landed the shore, undiscovered world Began the crusade with his seven sons To seek his revenge for the jewels He stole We sing the tale of the ancient lost days When stars of the sky shone bright in his eyes When Feanor fell, his seven sons crying His fate passed onto them because of the Spell We sing the tale of the ancient lost days When stars of the sky shone bright in his eyes When Feanor left the land where he did dwell The Dark Lord deceived him and then broke the Spell We sing the tale of the ancient lost days When stars of the sky shone bright in his eyes When Feanor fell, his seven sons crying His curse passed onto them 'cause of Mandos' Spell Galadhrim ------- By Galadhrim Hear the wind, on branches blows what shall it want to say?T he people of trees, if they could sing, understand you may. Years ago in the Golden Wood afar their voices did chime.I n Nimrodel the time has flown And you, people of Lorien, sigh. I'd like to see the maidens dancing still between the shades of the silver trees, where now the leaves, blown by the wind, swing from the branches in loneliness. But now I sit before the sea, beyond the horizon my voice still sing; I hope my notes will sail to you, may the waves bring back to me, a fading sound of voices fading sound of voices... Beside the fire ------ by Anois I sit beside the fire and think of all that I have seen, of meadow-flowers and butterflies in summers that have been; Of yellow leaves and gossamer in autumns that there were, with morning mist and silver sun and wind upon my hair. I sit beside the fire and think of how the world will be when winter comes without a spring that I shall ever see. For still there are so many things that I have never seen: in every wood in every spring there is a different green. I sit beside the fire and think of people long ago, and people who will see a world that I shall never know. But all the while I sit and think of times there were before, I listen for returning feet and voices at the door. Maquíssimes!!!! (Emocionada al canto)

Alassë lómë!!
Es a dir, bona nit.
Si, efective mont, és de nit!!! Ja??? Dons si!!! XD
Dons, avui, li he fet un d'allò, si, un blog com quest.
ja que.......... DIVENDRES CONCERT!!!!!!!!! increible!!!! estarà fantàstica!!!! ruboritzarà a les missis!!! XD
El més cert, es que ara tinc bastanta pressa, i, per tan, procuraré no !"enrollarme massa"
Aquests´últims llibres, m'he llegit els 2 primers de terramar (gracies miyu____)i m'han agradat moooolt. Són de l'Ursula le Guin. I ara he començat amb cronicas de la Dragonlance. Que de moment, m'agrada molt.
Una de les meves aficions, són els celtes. M'agraden molt la seva cultura, creençes, en fi, tot. I, encara que sigui mnolt "cutre" colecciono a l'ordinador un dels seus simbols més caracteristics: Els triskels que són 'xo d'aqui dalt.

També he pustat algunes fotos fde fades i coses per l'estil.

Apart, poso un poema molt maco del senyor dels anells:

Balada de lethian

Llargues creixien les fulles
i l'hervei era ben verd.
L'umbel·la de la cicuta
alta i clara tot encert.
D'estels brillant entre ombes,
es veia una llum al camp.
Tinuviel allí ballava,
als sons que van desgranant
flautes ocultes.

Una llum d'estels té al seus cabells
i a la vestimenta llu
tots els sentelleigs més bells.
Beren arribà llavors
baixant de muntanyes fredes,
on saltava el riu èlfic
planyies per la salsead.
mirà entre fulls de cicuta,
i quedà meravellat
en veure les flors d'or pur,
del seu cabell constelat,
i el cabell de tinuviel,
com ombra li fa costat.

L'aparició fetillera,
va sanar-li els peus cansats,
condemnats per sempre més
a errar per llunys serrats,
Endavant va correr prest,
fort i lleuger com era,
per aferrar-se a aquells rajos,
d'una lluna fetillera,
però ella fugí lleugera,
pel boscam amb peus de dansa,
i el deixà sol que vagus
pel bosc buscant sa gaubança.

Beren i escoltà sobint,
el so de peuss que fugien,
suaus com l'oreig a un tel
de música que congrien les aigües d'alguna mina.
La cicuta era marcida
qeien amb suspir serè,
remor de fulles de salze.
Tremola ja al bosc l'hivern.

La buscà sempre i arreu,
luny pel fullam de molts anys,
sots llum de lluna o estels,
ben glaçats en cels extranys.
El seu mantell refulgia, la veia als cels i al turó,mentre els seus peus ballaven boiram d'argent i cotó.

Passat l'hivern torna ella,
i despertà sa cançó,
la sobtada primavera
com alosa o temps plujós,
en veure Beren dels elfs, les flors que als seus peus s'obrien,
guarit altra vegada
Volgué ballar amb l'aimia,
i cantar amb joia a l'herva,
alter pensar no tenia.

Fugia ella, tornava, en èlgic els seu nom bell.
"tinuviel" cridabva Beren
i sa veu com un rampell
l'aturava un moment,
és l'hora per al seu fat,
caiguda en braços de Beren, és bella amb més escat.

Quan ell en sos ull mirà,
entre ombres el sue cabell.
La celestia tremolosa,
veie en aquell punt lluïnt,
Tinuviel fiila dels elfs, de totes inmortal damai el cobrí am sà cabellera i amb braços de pura flama.

Ben lluny el fat els va dur,:oer serres grises i fredes,
per portes fosques, de ferro,
per tenebroses arbredes,
els mars eterns els sepàraren
però es tornaren a trobar.
Fa molt que ells dos marxàren,cantant pel bosc sens plorar.

Que maco!!!!!